dimecres, 28 de setembre de 2016

Minxos al forn

  En entrades anteriors d'aquest blog es troben les receptes de "minxos" rostits i de "minxos de verdura" o "cocots de verdura". Avui li toca el torn a la recepta dels minxos al forn, un altre plat deliciós del nostre cuina tradicional de la muntanya alacantina.
   Es tracta de coques de pasta escaldada, cobertes de farina i d'altres ingredients variats freqüents en els rebosts. Els ingredients mes freqüents solen ser els embotits (magnífics els elaborats en la zona) i salazones.
  Encara que els minxos, en els seus origenes, s'elaboraven amb farina de dacsa, actualment s'incorpora, també, la farina de blat.
   Els minxos al forn tenen com a part del farciment la pròpia farina, que es corona amb els altres ingredients, i els germana amb la "coca de farina" i "coca amb molletes" molt típiques també de la muntanya alacantina.
    Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.
                                                    *********************
    En entradas anteriores de este blog se encuentran las recetas de "minxos" asados y de "minxos de verdura" o "cocots de verdura". Hoy le toca el turno a la receta de los minxos al horno, otro plato delicioso de nuestro cocina tradicional de la montaña alicantina.
    Se trata de tortas de pasta escaldada, cubiertas de harina y de otros ingredientes variados frecuentes en las despensas. Los ingredientes mas frecuentes suelen ser los embutidos (magníficos los elaborados en la zona) y salazones.
   Aunque los minxos, en sus origenes, se elaboraban con harina de maíz, actualmente se incorpora, también, la harina de trigo.
   Los minxos al horno tienen como parte del relleno la propia harina, que se corona con los otros ingredientes, y los hermana con la "coca de farina" y "coca amb molletes" muy típicas también de la montaña alicantina.
    Esta es la receta. Espero que os guste.
Minxo al forn
INGREDIENTS
Per a la massa escaldada:
• 4 gots xicotets, dels de vi, de farina (2 de blat i 2 de dacsa).
• 4 gotets, dels de vi, d'aigua.
• 4 cullerades d'oli d'oliva.
• Sal al gust.
Per al farcit:
• 500g de farina de blat.
• Oli d'oliva i sal.
• Sardines o anxoves o llonganisses o sobrassada o cansalada entreverada o verdura fregida etc
MANERA DE FER
- Per a fer la massa escaldada posar l'aigua, l'oli i la sal en un casset.
- Deixar calfar al foc. Quan bulla, apagar el foc i tirar la farina, remoure fins que la mescla es desprenga de les parets del casset.
- Traure la mescla del casset i deixar que es refrede un poquet, per poder pastar-la sense cremar-se.
- Donar-li forma al minxos, fent boles de pasta de la grandària d'una pilota de pin-pon.
- Aplanar-les amb les mans i amb els dits fer una vora mes alta perquè no caiga la farina i el farcit.
- Cobrir tota la coca amb la farina, amb cura que quede estesa de forma homogènia.
- Afegir sal i un rajolí d'oli al llarg de tot el minxo.
- Posar per damunt les llonganisses o les sardines, o les verdures fregides etc .
- Enfornar a foc mitjà (180º) de 15 a 20 minuts.
Anotacions: Aquesta masa s'utilitza per a fer minxos al forn, fregits o torrats, en forma de coquetes o de cocotets.
                                        ********************
INGREDIENTES
Para la masa escaldada:
• 4 vasos pequeños, de los de vino, de harina (2 de trigo y 2 de maíz).
• 4 vasos pequeños, de los de vino, de agua.
• 4 cucharadas soperas de aceite de oliva.
• Sal al gusto.
Para el relleno:
• 500g de harina de trigo.
• aceite de oliva y sal.
• Sardinas o anchoas o longanizas o sobrasada o tocino entreverado o verdura frita etc.
MANERA DE HACER
- Para hacer la masa escaldada poner el agua, el aceite y la sal en un cazo.
- Dejar calentar al fuego. Cuando hierva, apagar el fuego y echar la harina, remover hasta que la mezcla se desprenda de las paredes del cazo.
- Sacar la mezcla del cazo y dejar que se enfríe un poco, para poder amasarla sin quemarse.
- hacer bolas de pasta del tamaño de una pelota de tenis. Allanarlas con las manos y con los dedos hacer un borde mas alto pora que no caiga la harina y el relleno.
- Cubrir toda la coca con la harina, con cuidado que quede extendida de forma homogénea.
- Añadir sal y un hilo de aceite a lo largo de la misma.
- Poner por encima las longanizas o las sardinas, o las verduras fritas etc .
- Meter al horno a fuego mediano (180º) de 15 a 20 minutos.
Anotaciones: Esta masa se utiliza para hacer minxos al horno, fritos o tostados, en forma de cocas o de empanadilla.

diumenge, 18 de setembre de 2016

Dolç de tomaca (“Entomacat”) / dulce de tomate

Fer dolç de tomaca és un altre forma magnífica d'utilitzar les saboroses tomaques d'estiu per al seu consum durant la resta de l'any.
Amb aquest dolç, no sols es poden garantir estupendes torrades de pa per al desdejuni o el berenar, es poden, també, acompanyar molts plats, aportant-los un sabor i color especial.
El dolç de tomaca s'alia perfectament amb unes albergínies arrebossades, un formatge semi-guarit o guarit, un formatge fresc fregit, o qualsevol pastís de formatge que elaboreu. Tambien és perfecte per a acompanyar patés i gelats.
La recepta bàsica del dolç de tomaca, que al Comtat també rep el nom de "entomacat", es pot enriquir o variar afegint espècies (clau, canyella, etc), pell de llima rallada, pebrot roig o qualsevol altra alternativa que la vostra imaginació propose.
Per a aquells que preferisquen reduir el consum de sucre, existeix l'alternativa d'elaborar melmelada de tomaca, o un agri-dolç.
La recepta tradicional és de "dolç" perquè la quantitat de sucre i obtenció del "punt" en la cocció, garanteix la seua conservació mes temps.
Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.
                                            *******************
El dulce de tomate es otra forma magnífica de utilizar los sabrosos tomates de verano para su consumo durante el resto del año.
Con este dulce, no solo se pueden garantizar estupendas tostadas de pan para el desayuno o la merienda, se pueden, también, acompañar muchos platos, aportándoles un sabor y color especial.
El dulce de tomate se alía perfectamente con unas berenjenas rebozadas, un queso semi-curado o curado, un queso fresco frito, o cualquier tarta de queso que elaboréis. Tambien es perfecto para acompañar pates y helados.
La receta básica del dulce de tomate, que en "el Comtat" también recibe el nombre de "entomacat", se puede enriquecer o variar añadiendo especias ( clavo, canela, etc), piel de limón rallado, pimiento rojo o cualquier otra alternativa que vuestra imaginación proponga.
Para aquellos que prefieran reducir el consumo de azúcar, existe la alternativa de elaborar mermelada de tomate, o un agri-dulce.
La receta tradicional es de "dulce" porque la cantidad de azúcar y obtención del "punto" en la cocción, garantiza su conservación mas tiempo.
Esta es la receta. Espero que os guste.
dolç de tomaca
INGREDIENTS
• 1 kg de tomaques madures i carnoses.
• 750 g (aproximats)de sucre
• El suc de 1/2 llima.
• Pots estirilitzats de  vidre amb tapadora.
MANERA DE FER
- Pelar les tomaques, per a que isca fàcil la pell cal pressionar-la amb el ganivet fent-li un tall per la base o escaldant-la amb aigua bullint.
- Partir-les per la meitat. Apretar cada meitat amb la mà per a que solten les llavors i l'aigua. Tallar-les en trossos i pesar-les.
- Posar-les en una cassola d'alumini amb el seu mateix pes de sucre i el suc de llima.
- Coure amb foc moderat i remenant a sovint (si es crema farà mal gust) fins obtindre el punt del dolç (quan al posar un poquet de dolç en un plat ,i este s'inclina, el dolç no rellisca quasi). Deixar que es refrede un poc.
- Posar en els pots, omplint-los al màxim. Si s'omplin amb el dolç calent cal tindre en compte que quant aquest es gele perdrà volum. Tapar-los.
- Es posa un drap net en el fons de l'olla. Es col·loquen els pots, cuidant que no es toquen. S'ompli l'olla amb aigua fins a sobrepassar les tapadores dels pots. Es posa al foc i es deixen coure quinze minuts a partir de què bulla l'aigua. Es deixen els pots dins de l'aigua fins que es refreden del tot.
Anotacions: Si es redueix la quantitat de sucre en un 70%  o 75% del pes obtingut i no es dona tant el punt, queda una melmelada molt bona i mes lleugera.
Aquest dolç també es pot fer amb tomaques verdes i queda meravellós, cal collir les tomaques just abans de començar a posar-se roges.
Cal anar amb compte quan es remou el dolç durant la seua elaboració i protegir-se les mans de les esquitxades.
No cal bullir els pots per a esterilitzar-los, és suficient llavar-los en el renta-vaixelles amb un programa de temperatura màxima.
                                                 ********************
INGREDIENTES
• 1 kg de tomates maduros y carnosos.
• 750 g (aproximados)de azúcar
• El zumo de 1/2 limón.
• Botes estirilizados de vidrio con tapadera.
MANERA DE HACER
- Pelar los tomates, para que salga fácil la piel hay que presionarla con el cuchillo haciéndole un corte por la base o escaldándola con agua hirviendo.
- Partirlas por la mitad. Apretar cada mitad con la mano para que suelte las semillas y el agua. Cortarlas en trozos y pesar.
- Ponerlas en una cazuela de aluminio con su mismo peso de azúcar y el zumo del limón.
- Cocer con fuego moderado y removiendo  a menudo (si se quema tendrá mal gusto) hasta obtener el punto del dulce (cuando al poner un poco de dulce en un plato ,y este se inclina, el dulce no resbala casi). Dejar que se enfrío un poco.
- Poner en los botes, llenándolos al máximo. Si se llenen con el dulce caliente hay que tener en cuenta que cuánto este se enfrie perderá volumen. Taparlos.
- Se pone un trapo limpio en el fondo de la olla. Se colocan los botes, cuidando que no se toquen. Se llena la olla con agua hasta sobrepasar las tapaderas de los botes. Se pone al fuego y se dejan cocer quince minutos a partir de que hierva el agua. Se dejan los botes dentro del agua hasta que se enfríen del todo.
Anotaciones: Si se reduce la cantidad de azúcar en un 70% o 75% del peso obtenido y no se da tanto el punto, queda una mermelada muy buena y mes ligera. 
Este dulce también se puede hacer con tomates verdes y queda maravilloso. Hay que cosechar los tomates justo antes de empezar a ponerse rojas.
Hay que tener cuidado cuando se remueve el dulce durante su elaboración y protegerse las manos de las salpicaduras.
No hay que hervir los botes para esterilizarlos, es suficiente lavarlos en el lavavajillas con un programa de temperatura máxima.



dimarts, 13 de setembre de 2016

Tomaca en conserva / Conserva de tomates

Qui, amb un tros de terreny cultivable a la seua disposició, no ha estat temptat a plantar unes mates de tomaqueera?. Les tomaqueras apareixen per onsevulla en l'època estiuenca, formant part del paisatge rural, també en les nostres terres de muntanya.
La tomaca, procedent de centre i sud del continent americà, és una de les fruites mes consumida i amb presència, per merite propi en la major part dels nostres plats. Ja siga fresca, seca o de pot; crua, fregida, en suc o en salsa, enriqueix la cuina mediterrània amb la seua aportació de sabor i color .
El seu fàcil cultiu i conservació, per diferents procediments, han facilitat el seu regnat en els nostres rebosts i cuines.
Forma part dels meus records infantils les vesprades, amb la meua àvia, immerses en l'elaboració de la conserva de tomaca (un plaure poder introduir les mans en un poal replet de tomaques trossejades i introduir-les dins de botelles de cristall) per al seu consum al llarg de l'any.
Us aconselle fer la conserva de tomaca natural a casa, no té comparació amb la que adquirim de pot i permet triar i conèixer la qualitat de la matèria primera.
Aquesta es la recepta. Espere que us agrade
                                                 ********************
Quien, con un trozo de terreno cultivable a su disposición, no ha estado tentado a plantar unas matas de tomatera?. Las tomateras aparecen por doquier en la época veraniega, formando parte del paisaje rural, también en nuestras tierras de montaña.
El tomate, procedente de centro y sur del continente americano, es una de las frutas mas consumida y con presencia, por merito propio, en la mayor parte de nuestros platos.
Ya sea fresco, seco o de bote; crudo, frito, en zumo o en salsa, enriquece la cocina mediterránea con su aportación de sabor y color.
Su fácil cultivo y conservación, por distintos procedimientos, han facilitado su reinado en nuestras despensas y cocinas.
Forma parte de mis recuerdos infantiles, las tardes con mi abuela, inmersas en la elaboración de la conserva de tomate : un placer poder introducir las manos en un cubo repleto de tomates troceados e introducirlos dentro de botellas de cristal.
Os aconsejo hacer la conserva de tomate natural en casa, no tiene comparación con el que adquirimos de bote y permite elegir y conocer la calidad de la materia prima.
Esta es la receta. Espero que os guste.

Tomaca en conserva
INGREDIENTS
• Tomaques madures, carnoses i dolces.
• Pots de vidre amb tancament hermètic, desinfectats amb aigua calenta.
MANERA DE FER
Les tomaques es poden pelar de dues maneres:
1ª: Col·locant les tomaques en una safa amb aigua calenta, deixant-les un moment a remulla i així la pell eix més fàcilment.
2ª: Passant el llom d'un ganivet, estrenyent un poc, per tota la pell de la tomaca, després es fa una incisió en la tomaca i s'estira la pell.
- Una vegada pelades, es parteixen les tomaques i es lleven les llavors esprement-les amb la mà. Aquest treball es fa damunt de la safa perquè no es perda el suc de la tomaca, ja que després es posarà en els pots. Quan estiguen totes les tomaques pelades i sense llavors, s'agarren els trossos i es van ficant en els pots, que estaràn ben nets i secs, espentant-les amb els dits perquè es queden ben plens.
- Es cola el suc i es van reomplint els pots amb ell. Es posa un drap net en el fons del perol en què es bulliran els pots. Es col·loquen els pots, cuidant que no es toquen. S'ompli el perol amb aigua fins a
sobrepassar les tapadores dels pots. Es posa al foc i es deixen coure quinze minuts a partir de què bulla l'aigua.
- Apagar el foc i deixar els pots dins de l'aigua fins que es refreden del tot. 
- Etiquetar i emmagatzemar.
                                            ********************
INGREDIENTES
• Tomates maduros, carnosos y dulces.
• Botes de vidrio de cierre hermético, desinfectados con agua caliente.
MANERA DE HACER
Los tomates se pueden pelar de dos maneras:
1ª: Colocando los tomates en un recipiente con agua caliente, dejándolas un momento a remojo y así la piel se quita más fácilmente.
2ª: Pasando el lomo de un cuchillo, presionando un poco, por toda la piel del tomate, después se hace una incisión en el tomate y se estira la piel.
- Una vez pelados, se parten los tomates y se quitan las semillas exprimiéndolas con la mano. Este trabajo se hace dentro de un recipiente para que no se pierda el zumo del tomate, puesto que después se pondrá en los botes. Cuando estén todos los tomates pelados y sin semillas, se cogen los trozos y se van metiendo en los botes, que estaràn muy limpios y secos, empujándolas con los dedos pora que se quedan muy llenos.
- Se cuela el zumo y se van rellenando los botes con él. Se pone un trapo limpio en el fondo del perol en que se hervirán los botes. Se colocan los botes, cuidando que no se toquen. Se llene el perol con agua hasta sobrepasar las tapaderas de los botes. Se pone al fuego y se dejan cocer quince minutos a partir de que hierva el agua.
- Apagar el fuego y dejar los botes dentro del agua hasta que se enfríen del todo. 
- Etiquetar y almacenar.