Aigua-llimó de Cocentaina

El aigua-llimó o granissat de llimó refrescava els estius de la meua infantesa i no hi havia celebració d'aniversari o berenar de diumenge sense un got d'aigua llimó i un tros de coca de llanda.

Aigua, llimóns i sucre són ingredients molt comuns i l'elaboració del aigua-llimó, s'ha de remuntar als temps en què es va disposar de gel com a ingredient comestible. 

Amb l'arribada de les neveres elèctriques i la seua introducció en totes les llars, l'elaboració del aigua-llimó es va popularitzar per la seua fàcil elaboració i la simplicitat del seu ingredients, i la seua recepta es va enriquir amb la creativitat d'els qui ho preparaven. Hi ha els qui afigen canyella, colorant, etc.

En les comarques de l'Alcoià-el Comtat, el aigua-llimó segueix sent molt consumit i es pren també barrejat amb cafélicor (combinat que es denomina "mentida") o amb güisqui (denominada "somriure alcoià") o fins i tot barrejat al 50% amb orxata; per nomenar algunes de les creacions populars existents.

Es coneixen dos tipus de aigua-llímo: el blanc i el negre. El negre, especialment consumit en la població de Cocentaina (encara que sense el suc del llimó),  deu el seu color fosc a la elaboració amb sucre cremat. 

Per a aquesta pàgina he triat la recepta de aigua-llimó negre

Espere que us agrade.

                                      ********************

El agualimón o granizado de limón refrescaba los veranos de mi niñez y no había celebración de cumpleaños o merienda de domingo sin un vaso de agua limón y un pedazo de coca de lata.

Agua, limónes y azúcar son tres ingredientes muy comunes y la elaboración del agualimón, se debe remontar a los tiempos en que se dispuso de hielo como ingrediente comestible. 

Con la llegada de las neveras eléctricas y su introducción en todos los hogares, la elaboración del agualimón se popularizó por su fácil elaboración y la simplicidad de su ingredientes, y su receta se fue enriqueciendo con la creatividad de quienes lo preparaban. Hay quienes añaden canela, colorante, etc.

En las comarcas de l'Alcoia-el Comtat, el agualimón sigue siendo muy consumido y se toma también mezclado con "cafélicor" (combinado que se denomina "mentira") o con güisqui (denominada "sonrisa alcoyana") o incluso mezclado al 50% con horchata; por nombrar algunas de las creaciones populares existentes.

Se conocen dos tipos de agualímon: el blanco y el negro. El negro, especialmente consumido en la población de Cocentaina (aunque sin el zumo del limón), debe su color oscuro a su elaboración con azúcar quemado. 

Para esta página he elegido la receta de agualimón negro.

Espero que os guste.

INGREDIENTS

• 4 llimes fresques i de corfa grossa.

• 150 g de sucre.

• 1 litre d'aigua sense clor.

• Una canyeta de canella en rama.

• Sucre cremat (50 g de sucre).

MANERA DE FER

Fer sucre cremat amb 50 g de sucre i sis cullerades d'aigua. 

Pelar les llimes i llevar a les pells la part blanca.

Exprimir el suc de les llimes.

Posar a calfar l'aigua amb el sucre, les corfes de llima i la canella. Deixar bullir 5 minuts i afegir el sucre cremat. Remenar-ho fins que es dissolga.

Traure les corfes i la canella, deixar refredar i afegir el suc de les llimes.

Posar en el congelador, remenant de tant en tant per trencar el gel.

ANOTACIONS: Quan està fet el sucre cremat, se li afegeix en calent un rajolí de suc de llima i un altre d'aigua perquè quede amb consistència mes líquida i siga fàcil dissoldre-lo després. També es pot utilitzar sucre cremat adquirit en la tenda.

Anotació:La quantitat de les llimes és indicativa, així que cal tenir en compte la grandària de les mateixes, la seua acidesa i la seua maduresa ja que pot variar molt la quantitat de suc i qualitats gustativas. El millor és afegir el suc en diverses vegades per a anar provant el resultat de la mescla i adaptar-la al gust de cadascun. La quantitat de sucre de la recepta també és indicativa, pot variar-se al gust del consumidor.

                                                    *********************

INGREDIENTES

• 4 limones frescos y de corteza gorda.

• 150 g de azúcar.

• 1 litro de agua sin cloro.

• Una ramita de canela en rama.

• Azúcar quemado (50 g de azúcar).

MANERA DE HACER

Hacer el azúcar quemado con 50 g de azúcar y seis cucharadas de agua. 

Pelar los limones y quitar a las pieles la parte blanca.

Exprimir el zumo de los limones.

Poner a calentar el agua con el azúcar, las cortezas del limón y la canela. Dejar hervir 5 minutos y añadir el azúcar quemado. Removerlo hasta que se disuelva.

Sacar las cortezas y la canela, dejar enfriar y añadir el zumo de los limones.

Poner en el congelador, removiendo de vez en cuando para romper el hielo.

ANOTACIONES: Cuando está hecho el azúcar quemado (no debe quemarse porque amarga), se le añade en caliente un chorrito de zumo de limon y otro de agua para que quede con consistencia mas líquida y sea fácil disolverlo después. También se puede utilizar azúcar quemado adquirido en la tienda.
Anotación:La cantidad de limones es indicativa., así que hay que tener en cuenta el tamaño de los mismos, su acidez y su madurez ya que puede variar mucho su cantidad de zumo y cualidades gustativas. Lo mejor es añadir el zumo en varias veces para ir probando el resultado de la mezcla y adaptarla al gusto de cada uno. La cantidad de azúcar de la receta también es indicativa, puede variarse al gusto del consumidor.

Espencat de verdures / verduras asadas troceadas

 Les cebes, les tomaques, les albergínies i les pebreres, són verdures que formen, des de temps llunyans, part de la nostra dieta quotidiana. Fregides, rostides, crues, soles o acompanyades, en amanides, sofregides o guisades, delecten el nostre paladar i aporten vitamines al nostre cos.

 Aquestes quatre verdures han format part del paisatge de les hortes familiars que cobrien els laterals de rierols, fonts i "alcavóns" a prop dels pobles, aprofitant la poca aigua que discorria i discorre per les nostres terres de muntanya.
 Aquestes petites hortes, pràcticament han deixat d'existir, convertides en terres marginals, abandonades amb motiu de la desaparició dels animals de cultiu i la mecanització de l'activitat agrícola. Els tractors i mules mecàniques no poden accedir als vessants dels barrancs on tan fàcilment ho feien els cavalls i mules. D'altra banda, cada vegada és menor la població dedicada a l'agricultura en la nostra zona i és mes barat comprar les verdures que conrear-les. Així, es va transformant el paisatge i paisanatge dels nostres pobles agrícoles de muntanya.
 Aquest "espencat de verdures" m'evoca aqueixos records llunyans.
Ja sabeu que "espencar" és una paraula de difícil traducció al castellà que vol dir tallar o partir longitudinalment una cosa, seguint la direcció de les seues fibres. A altres comarques rep el nom de esgarrat, ja sabeu que "esgarrar" vol dir trencar, fer trossos generalment estirant.
 Aquest plat és senzill d'elaborar, sa i saborós. Espere que us agrade.                                                                  

                                                 ********************
  Las cebollas, los tomates, las berengenas y los pimientos, son verduras que forman, desde tiempos lejanos, parte de nuestra dieta cotidiana. Fritas, asadas, crudas, solas o acompañadas,en ensaladas, sofritos o guisos, deleitan nuestro paladar y aportan vitaminas a nuestro cuerpo.
 Estas cuatro verduras han formado parte del paisaje de las huertas familiares que cubrían los laterales de riachuelos y fuentes cercanas a los pueblos, aprovechando la poca agua que discurría y discurre por nuestras tierras de montaña.
 Estas pequeñas huertas, practicamente han dejado de existir, convertidas en tierras marginales, abandonadas con motivo de la desaparición de los animales de labranza y la mecanización de la actividad agrícola. Los tractores y mulas mecánicas no pueden acceder a las laderas de los barrancos donde tan facilmente lo hacían los caballos y mulas. Por otra parte, cada vez es menor la población dedicada a la agricultura en nuestra zona y es mas barato comprar las verduras que cultivarlas. Así, se va transformando el paisaje y paisanaje de nuestros pueblos agrícolas de montaña.
 Este "espencat de verdures" me evoca esos recuerdos lejanos.

 Ya sabéis que "espencar" es una palabra de difícil traducción al castellano que quiere decir cortar o partir longitudinalmente una cosa, siguiendo la dorección de sus fibras. En otras comarcas recibe el nombre de "esgarrat", ya sabéis que "esgarrar" quiere decir romper, hacer a pedazos generalmente estirando.
Este plato es sencillo de elaborar, sano y sabroso. Espero que os guste.

Espencat de verdures

INGREDIENTS Per a fer este espencat s'utilitzen verdures torrades, pot fer-se l'espencat d’una, dos, tres o mes tipus de verdures combinades. És molt comú la mescla de pebrera roja i albergínies, o ceba i tomaca, però també es menja la ceba sola o bajoques amb albergínies i tomaca.
• Una ceba dolça sencera.
• Una tomaca gran partida per la meitat.
• Una albergínia.
• Una pebrera roja.
• 100 g de bacallà o un capellà esmicolat ( pot ser torrat).
• 1 o 2 ous d’urs.
• Dos grans d’all.
• Oli d’oliva i sal.
MANERA DE FER
- Posar en una llanda per al forn la ceba sencera, la tomaca partida per la meitat, la albergínia  i la pebrera roja, senceres, rentades i untades amb oli d’oliva (es pelen millor).
- Torrar al forn a 180º, fins que estiguen fetes.
- Deixar refredar, pelar i espencar. Posar en un plat fondo gran.
- Mesclar les verdures amb el bacallà, els alls tallats a trossos menudets i, finalment, els ous a trossos grans.
- Rectificar de sal i afegir oli d’oliva abundant.
ANOTACIÓNS: Per a fer este espencat s'utilitzen verdures torrades, pot fer-se l'espencat d’una, dos, tres o mes tipus de verdures combinades. És molt comú la mescla de pebrera roja i albergínies, o ceba i tomaca, però també es menja la ceba sola o bajoques amb albergínies i tomaca.
                                                    *******************

INGREDIENTES 

• Una cebolla dulce entera.
• Un tomate grande partido por la mitad.
• Una berenjena.
• Un pimiento rojo.
• 100 g de bacalao desmenuzado (puede ser tostado a la brasa o a la llama)).
• 1 o 2 huevos de duros.
• Dos dientes de ajo.
• Aceite de oliva y sal.
MANERA DE HACER
- Poner en una lata para horno la cebolla entera, el tomate partido por la mitad, la berenjena y el pimiento rojo, enteros, lavados y untados con aceite de oliva (se pelan mejor).
- Asar al horno a 180º, hasta que estén hechos.
- Dejar enfriar, pelar y espencar. Poner en un plato hondo grande.
- Mezclar las verduras con el bacalao, los ajos cortados a trozos pequeños y, finalmente, los huevos a trozos grandes.
- Rectificar de sal y añadir aceite de oliva abundante.
ANOTACIONES: Para hacer este "espencat" (ingredientes partidos siguiendo la dirección de sus fibras) se utilizan verduras asadas, puede hacerse "l'espencat" de una, dos, tres o mas tipo de verduras combinadas. Es muy común la mezcla de pimiento rojo y berenjenas, o cebolla y tomate, pero también se come mucho la cebolla sola o  con pimientos, berenjenas y tomate.

Tostons

Una tapa pròpia de les comarques de l'Alcoià i el Comtat són els "tostons", plat molt tradicional i senzill. Es tracta de un plat de grans de dacsa tendra que fa les delícies dels aperitius de l'estiu acompanyat d'una bona beguda freda, siga cervesa, vi o qualsevol combinació amb cafè licor (beguda típica de la zona).