dijous, 14 de maig del 2015

Pollastre rossejat

 Pollastre rossejat, un plat saborós, senzill i de tota la vida. Sobretot fet amb un bon pollastre de corral.
 La major part de les cases dels pobles tenien en la seua part posterior un corral amb galliner, on es criaven, gallines, pollastres i algun gall. En la part superior dels habitatges (el terrat), moltes d'elles també disposaven d'un colomar per a la cria de coloms i guatlles per al consum familiar.
 Diguem, que la cuina domèstica tènia a la seua disposició, amb prou facilitat, la carn d'au i els ous, encara que el seu consum no fóra quotidià i es reservara generalment per a festius i ocasions especials.
 Era una imatge frecuent, en la meua infantesa, veure la mare lloca seguida dels seus pollets (la llocada) passejant-se pels corrals o camps, al voltant dels habitatges rurals.
 No obstant açò, a nivell de gastronomia popular, es disposa de poques receptes culinàries amb identitat comarcal, que tinguen a les aus com a protagonistes; i pollastres, gallines i colomíns s'utilitzen generalment per a fer brous o com a acompanyament d'arrossos i olles.
 Les aus quan es cuinaven soles, solien preparar-se fregides o torrades i aromatitzades amb alls i herbes. Quan s'enriquia mes el plat, s'incorporaven tomaca i ceba o altres verdures que tinguera a mà i a gust la cuinera.
 Esta es una la recepta de pollastre, que es diu "rossejat" pel color daurat que adquireix l'au al sofregir-la. El verb "rossejar" no té equivalència en castellà (posar ros). En gastronomia  es aconseguir el color daurat del producte mitjançant la seua cocció al forn, a la graella, fregit, etc.  Espere que us agrade.
                                                  **********************
 Pollo "rossejat", un plato sabroso, sencillo y de toda la vida. Sobre todo hecho con un buen pollo de corral.
 La mayor parte de las casas de los pueblos tenían en su parte posterior un corral con gallinero, donde se criaban, gallinas, pollos y algún gallo. En la parte superior de las viviendas (la azotea), muchas de ellas también disponían de un palomar para la cría de palomas y codornices para el consumo familiar.
 Digamos, que la cocina doméstica tenia a su disposición, con suficiente facilidad, la carne de ave y los huevos, aunque su consumo no fuera cotidiano y se reservara generalmente para festivos y ocasiones especiales.
 Era una imagen frecuente en mi niñez, ver la madre clueca seguida de sus pollitos (la pollada) paseándose por los corrales o campos, alrededor de las viviendas rurales.
 No obstante esto, a nivel de gastronomía popular, se dispone de pocas recetes culinarias con identidad comarcal, que tengan a las aves como protagonistas; y pollos, gallinas y pichones se utilizan generalmente para hacer caldos o como acompañamiento de arroces y ollas.
 Las aves cuando se cocinaban solas, solían prepararse fritas o asadas y aromatizadas con ajos y hierbas. Cuando se enriquecía mes el plato, se incorporaban tomate y cebolla u otras verduras que tuviera a mano y a gusto la cocinera.
 Esta se una la receta de pollo, que se llama "rossejat" por el color dorado que adquiere el ave al sofreírla. El verbo "rossejar" no tiene equivalencia en castellano (poner rubio). En gastronomía  es conseguir el color dorado del producto mediante su cocción al horno, a la parrilla, frito, etc.
 Espero que os guste.


pollastre rossejat

INGREDIENTS (per a 4 comensals)
• 1 quilo de trossos de pollastre: cuixes, comtracuixes i pits.
• 2 o 3 tomaques, madures i tallades a cantells.
• 2 cebes tallades a quarts.
• 1 cabeça d'alls, 2 fulles de llorer i un manoll xicotet d’herbes aromàtiques (timó i romer).
• 14 cullerades d'oli d'oliva.
• 1 copa de conyac.
• Sal i pebre al gust
MANERA DE FER
- Netejar i salar el trossos de pollastre.
- Posar l'oli en una casserola i calfar-ho.
- Afegir i sofregir, poc a poc, els trossos de pollastre en l'oli fins que estiguen ben daurats.
- Afegir la tomaca, la ceba, les fulles de llorer i el manoll d’herbes aromàtiques. Sofregir-ho tot a foc baixet.
- Quant la tomaca i l'oli comencen a separar-se, afegir el conyac i remenar fins dissoldre tot el solatge del sofregit.
- Deixar uns minuts fins a que s'evapore l'alcohol. Servir
ANOTACIONS:
 Es menja acompanyat de creïlles fregides.
 Es un plat carregadet d'oli, per a mullar pa, Podeu adaptar-ho al vostre gust.
 El secret del plat consisteix en cuinar-lo amb paciència i lentament, perquè tant el pollastre com les verdures estiguen ben fets.
                                                   ********************
INGREDIENTES (para 4 comensales)
• 1 kilo de trozos de pollo: muslos, contramuslos y pechugas.
• 2 o 3 tomates, maduros y cortados a cantos.
• 2 cebollas cortadas a cuartos.
• 1 cabeza de ajos, 2 hojas de laurel y un manojo pequeño de hierbas aromáticas (timón y romero).
• 14 cucharadas de aceite de oliva.
• 1 copa de coñac.
• Sal y pimienta al gusto
MANERA DE HACER
- Limpiar y salar el trozos de pollo.
- Poner el aceite en una cacerola y calentarlo.
- Añadir y sofreír, poco a poco, los trozos de pollo en el aceite hasta que estén muy dorados.
- Añadir el tomate, la cebolla, las hojas de laurel y el manojo de hierbas aromáticas. Sofreírlo todo a fuego bajito.
- Cuánto el tomate y el aceite empiezen a separarse, añadir el coñac y remover hasta disolver todo el poso del sofrito.
- Dejar unos minutos hasta que se evapore el alcohol. Servir
ANOTACIONES:
 Se come acompañado de patatas fritas.
 Se un plato algo cargado de aceite, para mojar pan, Podéis adaptarlo a vuestro gusto.
 El secreto del plato consiste al cocinarlo con paciencia y lentamente, porque tanto el pollo como las  verduras estén muy hechos.

2 comentaris:

  1. Hola Inma, encantada de que me hayas comentado en mi blog, aquí he venido a conocerte y estoy encantada con lo que veo. Espero que segamos haciéndolo a menudo!! Un beso guapa

    ResponElimina