dissabte, 28 de febrer de 2015

Arròs caldós amb cigales, polp i verduretes

Un arròs caldós o sec pot ser una bona alternativa per a aprofitar les restes de verdures, carns o peixos que ronden per la nostra nevera.

En la meua casa és habitual que la nevera es vaja omplint de restes de plats cuinats o de matèria primera que ha sobrat en els dies anteriors. Amb les sobres de plats cuinats no hi ha cap problema, ja que els anem incorporant en els menjars següents, bé com a aperitiu, com a acompanyament o lleugerament transformats. Ma mare cuinava plats per al sopar, les restes dels quals podien ser també preses en l'esmorzar de l'endemà, quan el meu pare tornava famolenc del camp: sofregits, mulladors, albergínies arrebossades, etc aconseguint amb açò un doble estalvi al no tirar a la brossa restes de menjar i no cuinar dues vegades.

Amb les matèries primeres sobrants hi ha una altra solució: fer “el menú de sobres” el dia que toca revisió i neteja de nevera. Cal obrir la nevera, començar a traure la matèria primera aprofitable, rebutjar les que ja estan en mal estat, fer una ullada als congelats, acudir als productes de “fons d'armari” i preparar amb tot açò un menú no programat.

Avui ha tocat abordar aquesta tasca i en la nevera hem trobat: carxofes (aquestes també formen part del “fons d'armari” en temporada), uns tirambeques, uns espàrrecs, unes tomaques de pera i unes faves tendres pelades. D'altra banda ha aparegut un tros de pota de polp cuit (el vaig comprar bullit per a prendre'l a la gallega i havia sobrat un poquet) i recorrent a els congelats hem trobat uns llagostins, que en el seu moment havia comprat frescos i vaig congelar els que sobraren.

Aquests ingredients, clarament, pinten molt bé per a fer un arròs caldós o melós. Seria perfecte comptar amb una mica de brou de peix o d'algun os de rap o restes de peix que a vegades conservem congelat per a fer brou. Però no ha sigut el cas.

Tenim un paquet de 250 grams d'arròs bomba que un periòdic va regalar un dissabte no gaire llunyà. 

Doncs així queda el nostre “menú de sobres”:1º-Una amanida de tomaca amb tonyina de pot i oli d'oliva (extra verge, ecològic i d'oliva alfafarenca), 2º-Un arròs caldós amb cigaletes, polp i verduretes i per a postres taronja preparada.

I bon profit!




ARRÒS CALDÓS AMB CIGALES, POLP i VERDURETES.
INGREDIENTS ( Per a 4 comensals)
240 g d'arròs bomba
8 espàrrecs trossejats, triant sol la part més tendra
Una o dues carxofes (depenent de la grandària) tallades en 6 o 8 trossos.
80 grams de tirambeques, tallats a tires
100 grams de faves tendres
½ ceba tallada en dos o tres trossos.
6 cullerades soperes de tomaca ratllada
16 cigaletes (grandària xicoteta-mitjana)
8 o 12 rodanxes de polp bullit
12 cullerades soperes d'oli d'oliva extra verge
1,25 litres d'aigua
Dues dents d'all
Una culleradeta rasa de les de cafè de pebre roig dolç.
Sal, safrà i una fulla de llorer
MANERA DE FER
- Pelar les cigales o escamarlans, reservant el seu cap i les seues corfes.
- Posar 6 cullerades soperes d'oli en una cassola i daurar un poquet la ceba, afegir els caps i corfes i sofregir-los, afegir una fulla de llorer i l'aigua. Deixar bullir uns 15-20 minuts i salar. Retirar el llorer i triturar o picar tot el contingut per a extraure el màxim sabor. Colar el brou i reservar-ho.
- Posar el restant oli en la casserola, sofregir les dents d'all i retirar-les. Sofregir les cigales (volta i volta), han de quedar mig crues, i reservar-les.
- Afegir les faves i sofregir-les cinc minuts. Afegir la tomaca ratllada i sofregir. Quan comence a separar-se l'oli de la tomaca, afegir el pebre roig i remoure incorporant immediatament les carxofes, els tirambeques i els espàrrecs. Donar-los dues voltes i afegir el brou reservat.
Quan bulla cinc minuts, rectificar de sal afegir el safrà i l'arròs. Deixar bullir uns 18 minuts, incorporar les cigales i el polp, deixar reposar un minut més i emplatar. 

NOTES: Les quantitats son indicatives, podeu afegir un poc d'aigua bullint (o brou de peix) als 10 minuts d'afegir l'arròs, si vos agrada mes caldós.

dimarts, 24 de febrer de 2015

Rovells Adobats

Com sempre que es fa merenga tenim un problema amb els rovells que sobren, us done una alternativa per a aprofitar-los com a primer plat.

divendres, 20 de febrer de 2015

dimarts, 3 de febrer de 2015

Una tradició especial: El pà beneït


La celebració de la festa de Sant Blai té molt arrelament al llarg de tota la geografia espanyola i de la Comunitat Valenciana. Per tractar-se del patró dels malalts de gola i dels otorinolaringòlegs, en la seva celebració és costum la benedicció de rosques, rotllos, pans, etc, la ingesta dels quals preserva de les malalties de la gola.


Aquest costum ha donat lloc, al llarg del temps, a una gran varietat de receptes de dolços que segueixen beneint-se en molts pobles, encara que la seva elaboració casolana s'hagi traslladat a forns i pastisseries locals.













Les formes i tamanys de les pastes i pans difereixen d'una localitat a una altra, i els seus ingredients s'han anat adaptant al pas del temps, però les receptes més tradicionals solen compartir com a ingredients bàsics: farina, llevat, sucre, ous, llavoretes d'anís (matalauva) i suc de taronja. Recepta molt coherent si tenim en compte que la llavor d'anís és un remei natural utilitzat per combatre la congestió procedent de catarros, mals de gola i refredats comuns, i al suc de taronja es recomana per millorar les malalties respiratòries i disminuir la tos.


A la Comunitat Valenciana, em consta que se celebra aquesta festivitat en els municipis d'Albal, Almedijar, Alpuente, Altea, Benaguasil, Bocairent, Begís, Borriana, Canals, Xella, Finestrat, Gorga, Jalance, Llaurí, Potries, Quatretondeta, Sax, Serra, Setaigües, Teresa de Cofrents, Torrent, Teulada, Vilahermosa, etc.

A Gorga, el primer diumenge de febrer “Sant Blai”, són les festes del patró, festes d'hivern, festes dels quintos (que compleixen els 18 anys). Els festers recapten fons per als festejos del cap de setmana: revetlles, cercaviles, etc., i porten a missa major uns pans d'uns 7 quilos que es beneeixen a l'inici de la mateixa, es trossegen en la sagristia mentre aquest se celebra, i es reparteixen als veïns quan finalitza, al temps que es canten els Gojos del Sant: “ socorre-nos Blas piadós contra tota malaltia….”.

Montse Brotons i les seves filles Maribel i Montse conserven la recepta tradicional en el seu forn del poble. La recepta els va ser transmesa, fa molts anys, per Emilieta Iborra i Adela Ferràndiz, últims esglaons que coneixem de la cadena de transmissió oral de la recepta del “Pa Beneit”.

Aquesta és la recepta que detalle a continuació, els ingredients i proporcions de la qual anime a utilitzar en l'elaboració de pans mes xicotets i manejables, donades les dimensions dels nostres guisadors i forns. Mereix la pena intentar-ho.
                                       ********************
La celebración de la fiesta de Santo Blai tiene mucho arraigo a lo largo de toda la geografía española y de la Comunidad Valenciana. Para tratarse del patrón de los enfermos de garganta y de los otorrinolaringólogos, en su celebración es costumbre la bendición de roscas, rollos, panes, etc, la ingesta de los cuales preserva de las dolencias de la garganta.

Esta costumbre ha dado lugar, a lo largo del tiempo, a una gran variedad de recetas de dulces que siguen bendiciéndose en muchos pueblos, aunque su elaboración casera se haya trasladado a hornos y pastelerías locales.

Las formas y tamaños de las pastas y panes difieren de una localidad a otra, y sus ingredientes se han ido adaptando al paso del tiempo, pero las recetas más tradicionales suelen compartir como ingredientes básicos: harina, levadura, azúcar, huevos, matalauva (semilla de anís) y zumo de naranja. Receta muy coherente si tenemos en cuenta que la semilla de anís es un remedio natural utilizado para combatir la congestión procedente de catarros, dolores de garganta y resfriados comunes, y al zumo de naranja se recomienda para mejorar las dolencias respiratorias y disminuir la tos.

En la Comunidad Valenciana, me consta que se celebra esta festividad en los municipios de Albal, Almedijar, Alpuente, Altea, Benaguasil, Bocairent, Bejís, Borriana, Canals, Chella, Finestrat, Gorga, Jalance, Llaurí, Potríes, Quatretondeta, Sax, Serra, Siete Aguas, Teresa de Cofrentes, Torrente, Teulada, Vilahermosa, etc.

En Gorga, el primer domingo de febrero se celebra“Santo Blai”, son las fiestas del patrón, fiestas de invierno, fiestas de los los jovenes que cumplen los 18 años ("los quintos"). Los festeros recaudan fondos para los festejos del fin de semana: verbenas, pasacalles, etc., y traen a la misa mayor unos panes de unos 7 kilos que se bendicen al inicio de la misma, se trocean en la sacristía mientras este se celebra, y se reparten a los vecinos cuando finaliza, al tiempo que se cantan los Gozos del Santo: “ socorrenos Blas piadoso contra toda enfermedad….”.

Montse Brotons y sus hijas Maribel y Montse conservan la receta tradicional en su horno del pueblo. La receta los fue transmitida, hace muchos años, por Emilieta Iborra y Adela Ferràndiz, últimos peldaños que conocemos de la cadena de transmisión oral de la receta del “Pan Bendecido”.

Esta es la receta que detallo a continuación, los ingredientes y proporciones de la cual animo a utilizar en la elaboración de panes mas pequeños y manejables, dadas las dimensiones de nuestros cocinas y hornos. Merece la pena intentarlo.


RECEPTA DEL PA BENEÏT 
INGREDIENTS
-4 quilos de farina de força.
-1 quilo de massa mare.
-12 ous
-1 quilo de sucre
-400 g de rent de forner
-Un got d'aiguardent
-2 gots de suc de taronja
-Un litre d'aigua
-100 g de llavoretes d'anís
-Ratlladura de corfa d'una llima
MANERA DE FER
. Preparar la massa mare el dia anterior amb ¾ de quilo de farina de força, un poc de rent de forner i un poc d'aigua. Pastar fins que no s'apegue a les mans. Reservar-ho tapat amb una tela fins a l'endemà.
. Bullir les llavoretes en un litre d'aigua, colar i reservar.
. Desfer el rent de Forner en la farina procurant que es mescle tot bé.
. Batre els ous i afegir-los. Remoure amb les mans.
. Afegir el sucre, l'aiguardent, la ratlladura de corfa de llima, el suc de taronja i l'aigua de les      llavoretes.
. Pastar ben pastat durant una bona estona.
. Deixar reposar la massa, ben coberta, fina que augmente al doble de tamany.
. Tornar a pastar, poc esta vegada, per a donar-li forma de pa o rotllo.
. Untar amb ou batut, aclarit amb aigua, i enfornar-lo fins que estiga cuit. El forn precalfat a 180º.
. Adornar-lo amb clara d'ou a punt de neu (muntada amb almívar).
                                                *******************

RECETA DEL PAN BENDITO 
INGREDIENTES
-4 kilos de harina de fuerza.
-1 kilo de masa madre.
-12 huevos
-1 kilo de azúcar
-400 g de levadura de panadero
-Un vaso de aguardiente
-2 vasos de zumo de naranja
-Un litro de agua
-100 g de semillas de anís (matalauva)
-Ralladura de la corteza de un limón
MANERA DE HACER
. Preparar la masa madre el día anterior con ¾ de kilo de harina de fuerza, un poco de levadura de panadero y un poco de agua. Amasar hasta que no se pege a las manos. Reservarla tapada con una tela hasta el día siguiente.
. Hervir las semillas en un litro de agua, colar y reservar.
. Deshacer la levadura en la harina, procurando que se mezclo todo bien.
. Batir los huevos y añadirlos. Remover con las manos.
. Añadir el azúcar, el aguardiente, la ralladura de corteza de limón, el zumo de naranja y el agua de las semillas de anís.
. Amasar durante un buen rato.
. Dejar reposar la masa, cubierta y en una zona templada, hasta que aumente al doble de tamaño.
. Volver a amasar, poco esta vez, para darle forma de pan o rollo.
. Untar con huevo batido, aclarado con agua, y meter en el horno a 180º hasta que esté la corteza bien dorada. El horno se debe precalentar .
. Adornarlo con clara de huevo a punto de nieve (montada con almíbar).